7/7/08

La carretera de Cormac McCarthy, càrrec de Carlos Folch

Per opinar sobre aquest llibre, podeu comunicar-vos amb en Carlos Folch, autor d'aquest escrit, enviant-li un correu a l'adreça:
kibou_c@yahoo.es

També podeu fer els comentaris, directament, en aquest bloc.

Moltes gràcies.

LA CARRETERA

1. Cormac McCarthy

a Relació amb altres escriptors contemporanis
b Trajectòria
c Personal

2. La carretera

a Continuïtat després de No és país per a vells: idees comunes.
b Fil narratiu.
c Llenguatge i estil.

3. Gènere:

a Viatge: tipus de viatge
b Ciència ficció v. antiutopia
c Faula moral & religiosa
i. La tecnologia
ii. La religiositat: Elías
iii. La fi o un nou principi (extinció o emergència de la vida)

4. Referències literàries

a Viatge moral v. viatge iniciàtic: contraposició amb En el camí de Kerouak.
b Conseqüències morals aïllament:
i. altruisme versus egoisme
ii. lluita per a la supervivència: El senyor de les mosques: William Golding.

5. Apunts
a Els Somnis
b La visió del nen
c El sud
d El comiat
e Els refugiats


1. Cormac McCarthy

Relació amb altres escriptors contemporanis

- Es un outsider que no és relaciona amb altres escriptors.
- Recala a Santa Fe Institute per treballar. Diu sentir-se mes a gust entre científics (és tracta d’un Institut de Recerca científica multidisciplinari & un laboratori d’idees).


Trajectòria

- Considerat un dels escriptors americans vius més importants amb Thomas Pynchon, Philip Roth, John Cheveer, Don Delillo, Toni Morrison.




( What Is the Best Work of American Fiction of the Last 25 Years? In Search of the Best. O. Scott. New York Times 21/05/2006).

- National Book Award (Els cavalls més vells). Premi Pulitzer 2007 (La carretera).

- Cormac McCarthy és un autor poc prolífic: en 40 anys d’escriptura a penes compte amb 10 novel•les.

o Harold Bloom va incloure El meridià de sang dintre del cànon occidental.
o Trilogia de la frontera marca el reconeixement de la critica.
o La carretera i No és país per a vells, és la conversió en autor best seller.
o La carretera porta venuts 2 milions de llibres, lo qual és molt per un llibre dit seriós i poc agraït de llegir.
o Les editorials franceses i espanyoles, donada la factura del llibre, van evitat posar dibuixos o fotografies a la portada.


Personal

- Per la publicació de La Carretera McCarthy dóna la primera entrevista en 40 anys d’escriptor. A la pregunta de Oprah de què és igual que a la contraportada del llibre, li respon: és això és bo o dolent? McCarthy és un novel•lista invisible a l’estil de Pynchon i Salinger.

(De Pynchon i Salinger no es tenen fotografies. Els seus editors tenen prohibit escriure ressenyes personals a la contraportada o publicar fotos seves. McCarthy fins ara solament deixava publicar una fotografia, estil cowboy, de 30 anys d’antiguitat).

- La idea de la novel•la sorgeix d’una estada a El Paso amb el seu fill de 8 anys, John. Mentre John dormia, McCarthy mirava el desert, abstret, i escoltava els trens a la llunyania. Es va imaginar El Paso en flames, destruït en un futur proper.

- McCarthy reconeix que una paternitat tan tardana dóna una primera empremta. El llibre està dedicat al seu fill.



- La carretera va ser dictat (no escrit) en algunes setmanes.

(Recorda els Guinness de Quan agonitzo, de William Faulkner o El jugador de Dostoievski. Ambdós escrits en poques setmanes, genials i sense fissures).

Kodi Smit-McPhee en una escena de “The Road,” una adaptació de la novel•la de Cormac McCarthy. Macall Polay/ Dimension Films.

2. La carretera

a. No és país per a vells: idees comunes

- La novel•la és una denúncia de la decadència de la societat americana: de la pèrdua de valors, de la violència gratuïta, de la destrucció del teixit social per les drogues. La Carretera és un salt endavant.

- Obre i tanca el llibre el monòleg del Xèrif Lamar. Són les reflexions d’una persona perduda, d’una altra generació que no entén els canvis. Potser el mateix McCarthy.

Diuen que els ulls son les finestres de l’ ànima. Si els seus ulls (assassí condemnat a la cadira elèctrica) eren finestres de res, no sé pas de què, i potser val més així. Ara bé, hi ha maneres de veure el món i altres ulls per veure’l, i és aquí on vull anar a parar. Tot plegat m’ha dut a un punt de la vida que mai no m’hauria imaginat. En algun lloc hi ha la personificació pura d’un profeta de la destrucció i no me’l vull trobar. Sé que és real. He vist la seva cara.
No és país per a vells Pàg. 10
En negreta, comentari CFF


(La decadència) Comença quan deixa d’amoïnar-te les males maneres. Quan te t’adones que la gent ja no es diu Senyor o Senyora...
.... al final el mercat de l’ètica fa una fallida d’aquelles que provoca que hi hagi gent morta al desert dintre dels seus propis vehicles i llavors ja és massa tard
.

Pàg. 270
En negreta, comentari CFF

b. Fil narratiu

- La historia és una road movie. La carretera narra la fugida d’un pare i un nen cap al sud, cap a la costa. (No podrem sobreviure un altre hivern aquí. Pàg. 8)

- No hi ha referències al passat, (el que va succeir), ni esperances de futur. La novel•la és el camí.

- La novel•la és un diari de vivències. No hi cap moment d’introspecció interior o reflex de la consciència dels personatges, mes enllà del sentiment de por i l’instin de supervivència.

Falta d’esperança:
Suïcidi de la mare
Ella se marchó y la frialdad de la partida fue su regalo final. Lo haría con una hojuela de obsidiana. Él mismo le había enseñado cómo. Más afilada que el acero. El borde de un grosor de átomo. Y ella llevaba razón. No había argumentos. Innumerables noches pasadas en vela debatiendo los pros y los contras de la autodestrucción con la seriedad de unos filósofos encadenados al muro de un manicomio. Por la mañana el chico no dijo nada de nada y cuando tuvieron el equipaje hecho y estuvieron listos para echarse a la carretera se volvió y miró hacia donde habían acampado la víspera y dijo: Se ha marchado, ¿verdad? Y él dijo: Sí.

I arribat al mar troben en un vaixell abandonat una pistola de senyals…

Per enviar senyals a Déu o potser a algú com ell.

Es mouen en un

- Món de cendra on sempre plou i neva (neu negre).
- On quasi no hi ha llum. On no surt el Sol.
- On els homes es maten i es mengen entre ells.
(Me gustaría poder afirmar que el extendido tabú contra el consumo de carne humana obedece al impulso ético de proteger la vida humana. Pero el talante belicoso de las jefaturas avanzadas y de los primeros Estados demuestra que la realidad es bien distinta. Gran parte de la matanza de los animales en los altares no era otra cosa que un preludio a la matanza de seres humanos en el campo de batalla.
Marvin Harris. Nuestra especie).


L’home es deshumanitza quan no conviu en societat. Com va demostrar Thomas Hobbes, abans de l’Estat no existeix l’home. El punt d’escàndol del llibre és la fredor i la naturalitat amb que mostra lo fàcil que seria caure en el caos i la lluita de l’home contra l’home.

- On les ciutats han estat abandonades. Els homes vagaregen com animals perduts.
- On no hi ha animals, menys els carronyers.

Los estériles árboles a lo largo de la cresta severos y negros bajo la lluvia. Y los sueños tan llenos de color. ¿Cómo si no te reclamaba la muerte? Al despertar en el frío amanecer todo se volvía ceniza al instante.

c. Estil: el llenguatge igual als fets

- Depuració formal:

La novel•la és un exercici de depuració estilística, en el que el mitjà (el llenguatge) s’intenta identificar amb el contingut. No s’adjectiva. Els diàlegs son monosíl•labs. Quasi no s’utilitzen signes de puntuació. No hi ha monòlegs ni pensaments. L’ús del llenguatge és pretesament residual en les relacions interpersonals.

- Les deutes estilístiques reconegudes són Becket i Joyce.

3. Gènere viatge
d. Viatge: tipus de viatges
e. Ciència ficció v. antiutopia
f. Faula moral i religiosa
• La crisi de la tecnologia
• La crisi de la religiositat: Elías
• La fi o un nou principi

3.a

• La tradició del gènere viatge és cabdal en la literatura.

(Odissea: llibre fundacional del món grec; Èxode: hite en la historia del poble jueu, Quixot: critica als valors d’una època i creació de la novel•la moderna).

• En la modernitat el trobem en forma d'exploració de nous continents i en critica de l’explotació colonial (Cor de les tenebres), com a desafiament tecnològic (Volta al món en 80 dies) i en creació de móns màgics (L’Illa del tresor).

• En la postmodernitat hi ha un nou salt endavant, com realitza Cortázar en Los astronautes de la cosmopista.

• Per a la literatura americana és una tema fundacional tant del país com del esperit americà (conquesta del territori, idea de frontera, lluita contra la natura, colonització, avantguarda religiosa etc.).

Definicions viatge (segons R.A.L.E.)

1. m. Acción y efecto de viajar.
2. m. Traslado que se hace de una parte a otra por aire, mar o tierra.
3. m. Camino por donde se hace.
4. m. Ida a cualquier parte, aunque no sea jornada, especialmente cuando se lleva una carga.
5. m. Carga o peso que se lleva de un lugar a otro de una vez.
6. m. Agua que por acueductos o cañerías se conduce desde un manantial o depósito, para el consumo de una población.
7. m. jerg. Estado resultante de haberse administrado una droga alucinógena.


Tipologia de viatge

-Iniciàtic
En el camí, Kerouak
Protesta contra generació anterior, II GM, experimentació drogues


- Com fugida
El guardià entre el ordi, J.D. Salinger
Desconcert, pèrdua de referents, crisi de creixement, crítica a societat adulta


- Com fugida de la pobresa
El raïm de la ira, Steinbeck
Crisi del 29, critica social

- Com retorn, com inici
Odisea, Homer
Èxode, Antic Testament
En la carretera, McCarthy
Destrucció i/o pèrdua del món, crisi moral i renaixement


- Com desafiament, bogeria
Moby Dick, Melville


Ciència ficció v. Antiutopia

1. Utopia: sense lloc.

- Novel•la de Tomàs Moro, del s. XV, que iniciaria un gènere literari (Tomàs de Campanella, Ciudad de Déu).
- Inspirat en Plató, reflexa una societat perfecte (sense propietat privada, en ordre i harmonia) i sobretot amb unitat religiosa (veure sisme de Enric VIII i execució de Moro).

2. Antiutopia

- Novel•la sobretot del s. XX: 1984 Orwell, Un mon perfecte Huxley... etc.
- Sorgeix com a reacció a les dictadures totalitàries (bloc soviètic), governs opressius, consumisme sense control, aïllament social.

3. La ciència ficció

- Gaudeix de mala reputació en front de la literatura “seriosa”.
- Neix com a critica social o sàtira de la societat del seu temps (holocaust nuclear, tecnologia sense ètica, por a extraterrestres...etc).
- La Carretera recorda pel•lícules de ciència ficció com la sèrie Mad Max.

Somos supervivientes, le dijo desde el otro lado de la lámpara.
¿Supervivientes?, dijo ella.
Sí.
¿Se puede saber de qué demonios hablas? No somos supervivientes. Esto es una película de terror y nosotros somos muertos andantes.


4. Èpica

- Podria veure-us com una travessia a traves dels inferns (Odiseu o Eneas modern)
- Com una iniciació del fill i la culpabilitat i responsabilitat d’un pare que el protegeix d’un món que ell ha contribuït a destruir.


5. Faula moral i religiosa

- El gir cap a una faula es dóna pel fet de la pèrdua de referents (la destrucció de la bomba atòmica o cataclisme es total) i la utilització d’un llenguatge despullat.

- El narrador no menciona la paraula pare i fill fins a ¾ de novel•la. D’aquesta manera els personatges funcionen com arquetips.

- Missió religiosa-messiànica del pare de tenir cura del nen

Querías saber qué pinta tenían los malos. Pues ya lo sabes. Podría ocurrir otra vez. Mi deber es cuidar de ti. Dios me asignó esa tarea.

- La novel•la divideix als homes en bons i dolents. No hi ha categories de persones ni professions. Ni relacions filials.


Portador del foc
- El nen s’anomena el portador del foc, encara que mai s’especifica que és el foc: ¿ el nou inici, la innocència, el començament, l’esperança...?

- Potser la encarnació de la compassió.


Todo va a ir bien, ¿verdad, papá?
Sí. Todo irá bien.
Y no nos va a pasar nada malo.
Desde luego que no.
Porque nosotros llevamos el fuego.


- El pare ho veu com una tasca messiànica (per gràcia sempre troben provisions) i com marca la tradició, ha de morir abans de veure el renaixement (similitud amb Moisès).


Si él (niño) no es la palabra de Dios Dios no ha hablado nunca.


Definició del Foc:
Forma mediadora entre las formes de desaparició i les noves formes. El foc s’assimila a l’aigua i és també un símbol de transformació i regeneració.
Realitza el bé (calor vital) i el mal (destrucció i incendis). Suggereix l’anhel de destruir el temps i portar tot al seu final.


Diccionari de Símbols de Juan Eduardo Cirlot.


El chico recostó la cabeza en el regazo del hombre. Al cabo de un rato dijo: Van a matar a esas personas, ¿verdad?
Sí.
¿Por qué tienen que hacerlo?
No lo sé.
¿Se los van a comer?
No lo sé.
Se los comerán, ¿verdad?
Sí.
Y nosotros no podíamos ayudarlos porque se nos habrían comido también.
Sí.


6. La tecnologia: progrés?

- A partir del s.XIX tota la cultura occidental està impregnada per aquest concepte.

- Què significa? El terme prové del llatí progressus: que és l’acció de anar cap endavant, implica també perfeccionament i l’evolució cultural i civilitzadora d’un país o nació.

- Aquest concepte avui en dia és caduc. El progrés ha portat un desenvolupament econòmic no sostingut (destrucció dels recursos del planeta) i una ciència sense moral (clonació, bomba atòmica).

Los relojes se pararon a la 1.17. Un largo tijeretazo de claridad y luego una serie de pequeñas sacudidas. Se levantó y fue a la ventana. ¿Qué pasa?, dijo ella. Él no respondió. Entró en el cuarto de baño y pulsó el interruptor de la luz pero ya no había corriente. Un fulgor rosado en la luna de la ventana.

La religiositat:
Cormac McCarthy va deixant al llarg de la novel•la una sèrie d’interrogants: pot existir un Déu sense els homes, perquè Déu deixa que existeixi el mal...?
Solament tenim opcions, no respostes (Solaris. Stanislav Lem).

- Déu és responsable dels afers humans?

¿Estás ahí?, susurró. ¿Te veré por fin? ¿Tienes cuello por el que estrangularte? ¿Tienes corazón? ¿Tienes alma maldito seas eternamente? Oh, Dios, susurró. Oh, Dios.

- Si no existeix Déu, hem perdut els referents morals?

En esta carretera no hay interlocutores de Dios. Se han ido y me han dejado aquí solo y se han llevado consigo el mundo. Duda: ¿En qué difiere el nunca será de lo que nunca fue?

(Si Déu no existeix tot està permès, Albert Camus).


- Sense els homes hi ha Déu?

Cuando vi al chico creí que me había muerto.
¿Pensó que era un ángel?
No sabía qué era. Pensaba que nunca volvería a ver un niño. No sabía qué iba a pasar.
¿Y si le dijera que es un Dios?
El viejo sacudió la cabeza. Yo ya he superado todo eso. Hace muchos años. Donde los hombres no pueden vivir a los dioses no les va mucho mejor. Es preferible estar solo. O sea que espero que no sea verdad eso que ha dicho porque coin¬cidir en la carretera con el último dios sería terrible y por eso confío en que no sea verdad. Las cosas mejorarán cuando todo el mundo haya desaparecido.


Han inventat els Déus als homes o els homes a Déu?. Gorgias)

Elías (Reyes 1, 17)
¿Cómo 1o sabría si fuese el último hombre sobre la Tierra?, dijo.
No creo que pudiera saberlo. Lo sería y ya está.
Nadie lo sabría.
Eso no tendría ninguna importancia. Cuando mueres es como si todo el mundo se muriera también.
Supongo que Dios sí lo sabría, ¿no?
Dios no existe.
¿No?
Dios no existe y nosotros somos sus profetas


Nou principi o la fi?

- El camí al sud o cap a zones més càlides és una fuita inútil. El pare està malalt i el món està tot destruït. Tot i així, el pare i fill és donen un missatge d’esperança, de que les coses aniran millor (okay al final de moltes converses).

- Una burla a la por nuclear dels anys 50-60 és el bunker on troben provisions per viure una bona temporada i fugen.

- L’últim paràgraf sembla un afegitó. No té relació amb el que ha succeït abans i és tot un missatge d’esperança de la regeneració de la natura, amb l’home o sense ell.

Una vez hubo truchas en los arroyos de la montaña. Podías verlas en la corriente ambarina allí donde los bordes blancos de sus aletas se agitaban suavemente en el agua. Olían a musgo en las manos. Se retorcían, bruñidas y musculosas. En sus lomos había dibujos vermiformes que eran mapas del mundo en su devenir. Mapas y laberintos. De una cosa que no tenía vuelta atrás. Ni posibilidad de arreglo. En las profundas caña¬das donde vivían todo era más viejo que el hombre y mur¬muraba misterio.3.

3.Referències literàries

Viatge moral v. viatge iniciàtic: contraposició amb En el camí.

- El camí no és solament una novel•la que resumeix una època, la literària i la política, sinó també el paradigma el canvi a través del viatge.

Nuestro maltrecho equipaje se nos amontonó en la acera. Todavía nos quedaba mucho camino. Pero no nos importaba, la carretera es la vida.
En el camí, Jack Kerouak

- Ricardo Bartan defineix a la generació Beat
comenzaba a nacer una concepción del hombre y de la sociedad norteamericana. Una nueva mentalidad surgía en la juventud estadounidense, una juventud divorciada de sus mayores, rebelde y vagabunda que, perseguida muchas veces, se refugiaba en los suburbios del paraíso americano. Éstos jóvenes, escudados en el jazz, infiltrados y expulsados de las universidades, presos en las cárceles por robo, escándalo o violación, trastornados por la droga y la bebida, acusados por los inquisidores, perseguidos por la ley, el orden y la moral de sus ciudades natales, se autobautizaron beatniks".
Antologia de la Generación Beat


Conseqüències morals aïllament: altruisme versus egoisme

- Lluita per a la supervivència, similituds amb Golding, El senyor de les mosques. El que més va xocar del llibre va ser que els nens pertanyessin a l’ elit anglesa.

- La condició primera de la naturalesa humana és la salvatge si no existís la societat o l’Estat (Thomas Hobbés).

- El punt d’escàndol del llibre és la mirada freda amb la qual és retrata el canibalisme.
Personas sentadas en la acera al amanecer medio inmoladas y humeando en sus prendas de vestir. Como frustrados suicidas sectarios. Otros vendrían a ayudarlos. Antes de transcurrido un año había incendios en las montañas y cánticos delirantes. Los gritos de los asesinados. De día los muertos empalados en estacas a lo largo de la carretera. ¿Qué habían hecho? Él pensaba que en la historia del mundo tal vez incluso había más castigo que crimen pero ése era un magro consuelo.


4. Apunts

Els somnis

Els somnis son els últims records del món i la presència del que va existir abans.

Pensó que si vivía lo suficiente el mundo se perdería por fin del todo. Como el agonizante mundo que habitan los ciegos nuevos, todo él disolviéndose lentamente de la memoria (pàg. 19).

Els somnis contraposen dos móns. (pag. 21). El món abans de l’explosió i el desprès. El món irreal (feliç i de colors) i el real (gris i sense esperança). En canvi, el antic món és el que reclama als vius.

Y los sueños tan llenos de color. ¿Cómo si no te reclamaba la muerte? Al despertar en el frío amanecer todo se volvía ceniza al instante.

i. El monstre de la gruta

En el sueño del que acababa de despertar vagaba por una gruta y el niño lo llevaba de la mano. La luz de los dos bailaba en las húmedas paredes de roca caliza. Como peregrinos de fábula engullidos y extraviados en las entrañas de una bestia granítica. Húmeros de piedra donde el agua goteaba y cantaba. Tañendo sin tregua en el silencio los minutos de la tierra y sus horas y días y años. Hasta que se hallaban en una enorme estancia de piedra donde había un lago antiguo y negro. Y en la orilla opuesta un ser que levantaba su chorreante boca del gour y miraba hacia la luz con unos ojos tan blancos y ciegos como los huevos de araña. Balanceaba su cabeza a ras de agua como para captar el olor de aquello que no podía ver. Agazapado allí, pálido y desnudo y translúcido, sus huesos de alabastro grabados en sombra en las rocas que tenía detrás. Sus intestinos, su palpitante corazón. El cerebro que latía dentro de una empañada campana de cristal. La criatura movía la cabeza de lado a lado y luego soltaba un gemido grave y daba media vuelta y dando tumbos se alejaba silenciosamente hacia la noche.

ii. La núvia

En sueños su pálida novia iba hacia él desde una verde bóveda de ramas. Sus pezones como de marga y sus costillas pintadas de blanco. Llevaba un vestido de gasa y sus cabellos oscuros estaban recogidos con peinetas de marfil, peinetas de concha. Su sonrisa, su mirada baja (pàg. 19)


El sur

El sur té un significat pejoratiu (a pesar del Sur también existe, Benedetti – Serrat). Designa als països menys rics del planeta. S’associa a pobresa. En la Carretera el sentit és positiu i és relaciona amb el benestar, la calor, el sol.
A dónde vamos?
Vamos hacia el sur.
Vale.


Visió del nen

Tot i que és una visió molt personal, m’atreviria a dir que el nen que se li apareix és una transfiguració d’ell mateix? El nen és la compassió i la bondat.

1.
Hay un niño, papá. Hay un niño.
No hay ningún niño. ¿Se puede saber qué haces?
Sí que lo hay. Yo le he visto.

Te dije que no te movieras. ¿No es cierto? Ahora tenemos que marcharnos. Vamos.
Solo quería verle, papá. Solo quería verle.
El hombre lo cogió por el brazo y regresaron por el jardín El chico no paraba de llorar y no paraba de mirar atrás. Vamos, dijo el hombre. Tenemos que irnos.
Quiero verle, papá.
No hay nada que ver aquí. ¿Es que quieres morir? ¿Es eso lo que quieres?
Me da lo mismo, dijo el chico, sollozando. Me da lo mismo
El hombre se detuvo. Se detuvo y se puso en cuclillas y le abrazó. Lo siento, dijo. No digas eso. No debes decir ésas cosas.
2.
¿Te acuerdas de aquel niño, papá?
Sí. Me acuerdo.
¿Tú crees que estará bien, el niño?
Oh, seguro que sí. Estará bien.
¿Tú crees que se habrá perdido?
No. No lo creo.
Me da miedo que se haya perdido.
Yo creo que estará bien.
Pero ¿quién lo encontrará si és que se ha perdido? ¿Quién encontrará al niño?
La bondad encontrará al niño. Así ha sido siempre y así volverá a ser.


Comiat

- Potser és dels comiats entre pare i fill més emotius que he llegit mai.

- McCarthy comentava que La Carretera és una declaració d’amor pel seu fill.

Quiero estar contigo.
No puede ser.
Por favor.
No. Tienes que llevar el fuego.
No sé cómo hacerlo.
Sí que lo sabes.
¿Es de verdad? ¿El fuego?
Sí.
¿Dónde Está? Yo no sé dónde está el fuego.
Sí que lo sabes. Está en tu interior. Siempre ha estado ahí. Yo lo veo.
Llévame contigo. Por favor.
No puedo.
Por favor, papá.
No puedo. No puedo llevar a mi hijo muerto en brazos. Pensé que podría pero no puedo.
Dijiste que no me abandonarías nunca.
Lo sé. Perdona. Te llevo en mi corazón. Como te he lleva¬do siempre. Eres el mejor que conozco. Siempre lo has sido. Aunque yo no esté tú puedes seguir hablándome. Puedes hablarme y yo te hablaré a ti. Ya verás.
¿Te oiré?
Sí. Claro que sí. Tienes que hacer como si imaginaras que hablamos. Y me oirás. Tienes que practicar. No te rindas nunca. ¿Vale?
Vale.
Vale.
Tengo mucho miedo, papá.
Lo sé. Pero no te pasará nada. Tendrás suerte. Estoy con¬vencido. No puedo hablar más. Voy a empezar a toser otra vez.
Está bien, papá. No hace falta que hables. Está bien


Els refugiats (referències als grans desastres del s. XX)

En aquellos primeros años las carreteras estaban pobladas por refugiados envueltos hasta arriba en sus harapos. Con mascarillas y gafas protectoras, sentados en la cuneta como aviadores fracasados. Sus carretillas repletas de desechos. Tirando de carromatos o carritos de supermercado. Los ojos brillantes en sus cráneos. Hollejos de hombres sin credo tambaleándose por los pasos elevados como emigrantes en una tierra salvaje. La fragilidad de todo por fin revelada. Viejos y preocupantes problemas desintegrados en la nada y la noche. El último ejemplo de una cosa pone punto final a la clase. Apaga la luz y se va. Mira a tu alrededor. «Siempre» es mucho tiempo. Pero el chico sabía lo que él sabía. Que siempre es un abrir y cerrar de ojos.



Sebastia Salgao . Èxodes


Notes

1. Santa Fe Insitute www.santafe.edu/about/

The Santa Fe Institute is a private, not-for-profit, independent résearch and education center founded in 1984, for multidisciplinary collaborations in the physical, biological, computational, and social sciencés. Understanding of complex adaptive systems is critical to addréssing key environmental, technological, biological, economic, and political challengés.

2. What Is the Bést Work of American Fiction of the Last 25 Years? In Search of the Bést. O. Scott. New York Timés 21/05/2006.
http://www.nytimés.com/2006/05/21/books/review/scott-éssay.html?_r=1&oref=sloginhttp://www.nytimés.com/2006/05/21/books/review/scott-éssay.html?_r=1&oref=slogin

3. After the Apocalypse By Michael Chabon February 2007 The New York Review of Books
http://www.nybooks.com/articlés/19856

4. Life after Armageddon Sunday November 26, 2006 The Observer

5. Left Behind by William Kennedy October 8, 2006
http://www.nytimés.com/2006/10/08/books/review
/Kennedy.t.html?_r=1&oref=slogin
6. Kerouak, En el camí. Anagrama

7. Marcos Bartán, Antología de la generación Beat. Plaza y Janés.

8. Marvin Harris. Nuéstra éspecie. Alianza editorial



Cormac McCarthy by David Levine. New York Review of Books