Ubicada en el Centre Cívic El Gorg, la Biblioteca Municipal La Muntala és un servei públic municipal, obert a tothom. La nostra missió és ser un espai de referència per als ciutadans de Sant Vicenç de Montalt en la resolució de les seves necessitats formatives, culturals i lúdiques; així com un lloc de trobada i de cohesió social. Els nostres trets d'identitat són l'atenció personalitzada i la prescripció lectora.
 
Horari: de dilluns a divendres, de 16 h a 20.30 h. Dimarts i dijous, de 10 h a 13.30 h. Dissabtes, de 10 h a 14 h

21.11.09

La Muntala recomana pel desembre

BORDA, Michele. Inteliencia moral. Las 7 virtudes que los
niños deben aprender para hacer lo correcto.
Barcelona: Paidós, 2004. 371 p. ISBN 84-493-1618-9

Conceptes com empatia, consciència, autocontrol, respecte, bondat, tolerància i justícia són fonamentals en l’educació i desenvolupament de les persones. Així mateix, cada vegada tenim més assolit que educació i civisme són processos interrelacionats que hem de compartir. Tots hi som implicats! Aquest llibre que us recomanem és una eina per reflexionar sobre tots aquests temes que a la part final, ens presenta una selecció de pel·lícules amb rerafons educatiu per veure i comentar conjuntament amb nens, adolescents i joves.
En definitiva, la doctora en pedagogia Michele Borda ens ofereix una altra forma d’educar, a partir de la comprensió i valoració de la intel·ligència moral.



LAGERLÖF, Selma. El maravilloso viaje de Nils Holgersson. Madrid: Anaya, 2008. 533 p. ISBN 978-84-667-5381-5381-4
Selma Lagerlöf (Mårbacka, Suècia 1858 – 1940) escriví la història del nen Nils Holgersson l’any 1907, poc abans de convertir-se en la primera dona en ser guardonada amb el premi Nobel. De professió mestra, és una de les figures literàries sueques més representatives, fóu membre de l’acadèmia, defensà la igualtat de gènere i lluità contra els totalitarismes de l’època. Pel que fa al llibre, tracta la història d’un nen convertit en follet a causa de les seves malifetes, motiu pel qual iniciarà un viatge sobre el llom d’un ànec domèstic que vol ser lliure com els ànecs que travessen el país durant les migracions estival i hivernal. Es tracta d’un viatge iniciàtic i de descoberta que permet el lector de descobrir els trets geogràfics i territorials característics de Suècia, doncs la intenció de l’escriptora va ser escriure un llibre de text escolar que formés els estudiants en geografia sueca.


MARTÍN, Andreu. Barcelona trágica. Barcelona: Ediciones
B, 2009. 354 p. ISBN 978-84-666-4204-0

Un membre d’una família burgesa barcelonina, els Estrada, comet un acte execrable amb una criatura. Un capellà jove i idealista, mossèn Feliu, rep informació sobre aquest fet, però les obligacions amb els seus vots i les circumstàncies del seu entorn, no li permeten actuar com voldria. Completen la trama, les revoltes obreres del barri de Pekín de Barcelona i la fugida i empresonament del pedagog i pensador Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859- Barcelona, 1909).
Andreu Martín (Barcelona, 1949) combina en aquesta novel·la el gènere negre amb un rerafons històric, creant-nos expectatives que, en acabar el llibre, ens poden portar a consultar documents i materials sobre els fets històrics succeïts els mesos de juliol i agost de 1909 a Barcelona.



SCHLINK, Bernhard. El fin de Selb. Barcelona: Anagrama,
2005. 245 p. ISBN 84-339-7073-9

Bernard Schlink (Bielefeld 1944), l’autor de la novel·la El lector, és jutge de professió i escriu novel·la negra. El seu alter ego és el detectiu privat Selb, el personatge principal de la saga detectivesca ambientada a la ciutat alemanya de Mannheim.
Es tracta d’un llibre que aconsegueix trasbalsar la consciència dels lectors en tractar temes espinosos per a les generacions alemanyes que convisqueren amb el nazisme. Selb és un personatge vell i cansat que n’ha vistes de tots colors, però les situacions en què es troba el fan recordar el seu passat, tot sovint abocant-lo a considerar els motius que van conduir a la bogeria col·lectiva nazi. Com trobem l’expiació dels nostres actes erronis? N’hi ha prou amb sentir-se culpable? L’obra d’Schlink ens parla de tot això, de les generacions alemanyes que van viure aquella època i han de suportar la llosa de la culpa, la vergonya i el temps que, lluny d’esborrar el passat, acostuma a reviure’l amb crueltat.