CLARET, Andreu. El cònsol de Barcelona. Barcelona: Columna, 2019.
El cònsol soviètic Vladimir Antónov-Ovséoenko i la seva dona Sofia Levin arriben a Barcelona el setembre de l’any 1936. La missió del cònsol és ajudar els republicans i, sobretot, controlar la CNT i perseguir els trotskistes del POUM, perillosos segons el govern del seu país. La parella establirà amistat i complicitat amb Lluís Companys i alguns anarquistes, i hauran de triar entre la lleialtat i la veritat.
LISPECTOR, Clarice. L’hora de l’estrella. Barcelona: Club Editor, 2020.
Hi dos protagonistes en aquesta història. Un és un escriptor inventat, Rodrigo S.M., que representa el paper d’autor i de personatge que decideix el to amb el qual s’ha d’adreçar al lector a cada moment. L’altra és Macabea, una noia que fa de mecanògrafa i sense cap estima cap a ella mateixa. Lispector la descriu com “un cos lleig i una mica brut i una ànima indigent que ve, com ella, del Nord-est”. Macabea s’enamora d’Olímpico, un noi que es venja amb els més febles. No és un lectura senzilla, per passar l’estona, és un relat de dones desposseïdes que ressalta les fòbies de les persones.
RODOREDA, Mercè. Cartes a l’Anna Murià: 1939-1956. Barcelona: Club Editor, 2021.
El 23 de gener de 1939, un bibliobús s’emporta un grup d’escriptors vinculats a la Institució de les Lletres Catalanes cap a l’exili. Mercè Rodoreda i Anna Murià formaven part d’aquest grup. Aquí apareix la correspondència entre les dues escriptores, però sobretot les cartes que Rodoreda adreça a Murià. Les últimes quaranta pàgines recullen la conversa sobre Rodoreda que Mari Chordà i Isabel Segura van tenir amb l’Anna Murià a Terrassa, el març de 1985. Un document per conèixer una escriptora de la mateixa alçada que Virginia Woolf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada