BOIX, Xesco. L’arbre generós. La Galera,
2009. 61 p. Pilarín Bayés [il·lus.] ISBN 978-84-246-3145-1
2009. 61 p. Pilarín Bayés [il·lus.] ISBN 978-84-246-3145-1
Enguany es commemora el vint-i-cinquè aniversari de la mort d’en Francesc Boix (Barcelona 1946 – Malgrat de Mar 1984), músic i
rondallaire que participà en la nova cançó formant part de grups com el Grup de folk i Ara va de bo. La Galera ha tornat a editar L’arbregenerós, original de l’any 1981, un recull de contes provinents de la rondallística catalana, europea i d’arreu del món. Volem destacar-ne dues qüestions relatives al contingut: en primer lloc les il·lustracions dels contes a càrrec de na Pilarín Bayés (Vic 1941), dibuixant i ninotaire, l’estil de la qual millora a mesura que passa el temps; en segon lloc, a l’obra original l’autor dedica a amics i companys unes paraules d’agraiment, estem parlant d’Àngel Daban, Toni Giménez, Lluís M. Panyella i Noè Rivas, els quals s’encarreguen, gairebé trenta anys despés, de la introducció, fent més emotiva la lectura de L’Arbre generós.
rondallaire que participà en la nova cançó formant part de grups com el Grup de folk i Ara va de bo. La Galera ha tornat a editar L’arbregenerós, original de l’any 1981, un recull de contes provinents de la rondallística catalana, europea i d’arreu del món. Volem destacar-ne dues qüestions relatives al contingut: en primer lloc les il·lustracions dels contes a càrrec de na Pilarín Bayés (Vic 1941), dibuixant i ninotaire, l’estil de la qual millora a mesura que passa el temps; en segon lloc, a l’obra original l’autor dedica a amics i companys unes paraules d’agraiment, estem parlant d’Àngel Daban, Toni Giménez, Lluís M. Panyella i Noè Rivas, els quals s’encarreguen, gairebé trenta anys despés, de la introducció, fent més emotiva la lectura de L’Arbre generós.
GIMÉNEZ BARTLETT, Alicia. El silencio de los claustros. Barcelona: Destino, 2009. 462p.
ISBN 978-84-233-4134-4.5999
La trama s’inicia en un convent de monges de clausura i porta cap als fets de la Setmana Tràgica. Un monge de Poblet, historiador de l’art, és assassinat mentre treballa en la restauració d’una reliquia. La inspectora Petra Delicado i el seu ajudant Garzón, seran els responsables de la investigació de la policia. L’autora Alicia Giménez Bartlett (Almansa, Albacete 1951-) utilitza aquests dos personatges habituals de les seves novel·les que tant aviat ens mostren la seva faceta dura i funcional, com un altra de fràgil i vulnerable. Després de llegir aquest llibre de ficció pot ser un bon moment per saber-ne més sobre el que va passar el juliol de 1909, ara que tot just hem commemorat el centenari. Els llibres que tenim a la biblioteca a la vostra disposició són: BENET, J. Maragall i la Setmana Tràgica; DALMAU I RIBALTA, A. Set dies de fúria Barcelona i la Setmana Tràgica; MARTÍNEZ FIOL, D. La Setmana Tràgica.
GUSTAVSON, Erik (dir). El Mundo de Sofía. [Enregistrament de vídeo]. Barcelona: Paycom, 2009.
Sofia és una noia que aviat farà quinze anys. Un dia rep una carta anònima que la porta a plantejar-se una sèrie de preguntes: qui som els humans?, d’on venim?, quin és l’origen del món?... Totes aquestes qüestions la porten a investigar sobre el desenvolupament històric de la filosofia del món occidental, des de l’antiguitat fins als nostres dies. El filòsof Alberto Knox, l'acompanyarà en la recerca, al començament enviant-li cartes i després, fent-li classes particulars.
Aquesta pel·lícula està basada en la novel·la més coneguda de Jostein Gaarder (Oslo, 1952-), El món de Sofía, publicada l’any 1991, que ha estat traduïda a més de cinquanta-tres llengües. Tal i com està realitzada, com una epopeia dels diferents moments en l’espai i el temps, és un recurs molt útil per començar a introduir la història de la filosofia amb els nois i noies.
LEWYCKA, Marina. Dues rulots. Barcelona: La Campana,
2008. 375 p. ISBN 978-84-96735-12-5
2008. 375 p. ISBN 978-84-96735-12-5
Novel·la ambientada al comtat de Kent, a la costa meridional anglesa, on hi ha una explotació agrícola especialitzada en el cultiu del maduixot. En aquesta granja, els treballadors provenen de països tan diversos com
Polònia, la Xina o Moçambic, i les condicions laborals, així com el tracte que reben per part dels patrons, són ben degradants. És el cas de la jove ucraïnesa Irina, que vol provar fortuna a Europa i cau en mans d’una xarxa de tràfic de persones. Encara que ho sembli, aquesta no és pas una història trista, tracta de la divertida aventura d’una colla de temporers que realitzen una fugida camp a través que els permetrà deslliurar-se de les penúries a les quals estan sotmesos. Marina Lewycka (Kiel 1946), escriptora anglesa d’origen ucrainès, aconsegueix
descriure la misèria moral que molts immigrants troben instal·lada en el cor de les societats anomenades desenvolupades.
Polònia, la Xina o Moçambic, i les condicions laborals, així com el tracte que reben per part dels patrons, són ben degradants. És el cas de la jove ucraïnesa Irina, que vol provar fortuna a Europa i cau en mans d’una xarxa de tràfic de persones. Encara que ho sembli, aquesta no és pas una història trista, tracta de la divertida aventura d’una colla de temporers que realitzen una fugida camp a través que els permetrà deslliurar-se de les penúries a les quals estan sotmesos. Marina Lewycka (Kiel 1946), escriptora anglesa d’origen ucrainès, aconsegueix
descriure la misèria moral que molts immigrants troben instal·lada en el cor de les societats anomenades desenvolupades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada