Seguint aquest passeig pel Magrib, aquesta setmana ha tocat parlar d'Egipte, un lloc farcit d'històries i força enigmàtic que té en les piràmides i les mòmies bons elements per parlar-ne el proper dia. D'una banda tenim la la cultura i els personatges, però també hem parlat de la relació entre el desert i el riu més llarg del món, el Nil.
Com que a l’Egipte antic s'escrivia amb signes jeroglífics, hem parlat breument del llenguatge de signes: les paraules amb més èxit han estat Hola i l'acció d'aplaudir, que han posat de relleu les ganes de participar de la quitxalla.
Tot seguit s'ha passat a narrar diferents històries relacionades amb la temàtica d'Egipte:
* En relació al desert del Sàhara, la història de per què els camells tenen gepa, basada en el llibre de Rudyard Kipling Precisament així.
* En relació a la importància dels astres en la cultura egípcia antiga, el conte infantil Daisy i la Lluna, de Jane Simmons.
* Parlant dels animals del riu Nil, entre ells el cocodril, hem fullejat un llibre de coneixements ben visual i atractiu, que ha revolucionat l'activitat: Mida real, d'Steve Jenkins.
* Finalment, després d'un intent infructuós de recomanar diversos llibres del desert, dels rius, de l'antic Egipte, hem acabat narrant el simpàtic llibre Vull una corona, de Raimon Portell, magníficament il•lustrat per Ignasi Blanch.
Les cançons que proposades a la ràdio han estat Fire in Cairo, del grup The cure, una peça raï egipci, i música instrumental del reportatge El misterio del Nilo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada