28/7/08

EL CAVALL MÀGIC DE HAN GAN

A les mesetes occidentals de Xina veiem petits cavalls que van ser portats des de l'Àsia Central -on vivien en estat salvatge- per les tribus nòmades.

El cavall (ma) és l'emblema de la sabiduria, la velocitat i la resistència.

El cavall màgic és una llegenda, però Han Gan va existir de veritat. Era un pintor de cavalls extraordinari que vivia a la Xina fa més de 1200 anys. Alguns dels seus quadres, encara es conserven avui.


Han Gan, White Nigth Horse, T'ang Dynasty, 780

Llegenda

Fa més de 1200 anys, hi havia un nen petit que es deia Han Gan a qui agradava molt dibuixar. Però, com la seva família era molt pobra, no podia comprar pinzells ni paper.

Treballava per a l'hostaler del poble, portant menjar a casa del clients, per guanyar una mica de diners i ajudar als seus pares.

Un dia, Han Gan va dur el menjar a casa del cèlebre pintor Wang Wei. Quan ja se n'anava, va veure uns cavalls preciosos al darrera de la casa i no va poder resistir-se a dibuixar-los a la sorra.
Intrigat, Wang Wei se li va acostar i va observar atentament el dibuix. Després, va dir a Han Gan que tornés a l'endemà per parlar amb ell.

Al dia següent, Wan Wei havia preparat per a Han Gan papers, colors, pinzells i uns quants diners. Això és per a tu, perquè puguis pintar tant com vulguis...

Davant d'aquests regals, Han Gan es va emocionar i el seu cor es va omplir de gratitud cap aquell pintor que des d'aquell dia, va ser el seu mestre.

Han Gan dibuixava des de trenc d'alba fins a que es ponia el sol. El que més li agradava era dibuixar cavalls, i sempre volia que semblessin el més reals possible.

Tenia tant de talent que es va fer famós, el seu prestigi va arribar fins a l'Emperador que el va fer cridar a palau perquè entrés a l'acadèmia de pintors oficials.

A l'acadèmia, Han Gan es negava a exercitar-se imitant les obres dels grans mestres, com li demanava el professor. Ell només volia pintar cavalls i, curiosament, els pintava sempre lligats.

Per què els representes sempre lligats? Li van preguntar un dia els seus col.legues.

Perquè els meus cavalls són tant reals que podrien sortir del paper. Des d'aquell dia, van començar a córrer rumors estranys sobre els cavalls de Han Gan.

Així van anar passant els anys, fins que una nit, quan Han Gan estava treballant a casa seva, un gran guerrer va anar a veure'l.

Escolta'm bé Han Gan, ningú ha de saber res de la meva visita. L'enemic és a les nostres portes i demà haig de marxar per defensar el territori. He sentit a dir que els teus cavalls són més reals que els de veritat; fins i tot expliquen que el teu pinzell màgic els pot dotar de vida.

Podries fer aparèixer per a mi el més fogós i el més valent de tots els corsers?

Ho puc intentar, li va respondre Han Gan.

Han Gan es va posar a dibuixar amb tota l'ànima. Però el cavall que pintava no cobrava vida.

Vinga, continua! Va insistir el guerrer.

Ho sento, va dir Han Gan, aquest dibuix no val res. M'estimo més tirar-lo al foc.

Però al moment que va tirar el paper al foc, un fabulós corser va sortir de les flames.

El guerrer va saltar sobre el cavall i va desaparèixer amb ell en l'obscuritat de la nit.

Tingues cura del cavall, li va cridar Han Gan. Però només la Lluna el va sentir.

Aquell cavall era extraordinari. No necessitava aigua, ni farratge, ni descans. Quan galopava, amb prou feines tocava el terra amb les peülles. El guerrer no s'havia sentit mai tan poderós.

Amb ell, el guerrer s'havia tornat invencible. Enmig del combat, cap fletxa, ni cap llança no el tocaven mai. Ni a ell ni al cavall. Aquell guerrer va començar a aconseguir grans victòries.

Però el guerrer no en tenia prou. Volia lluitar més i més, fins que no quedés cap enemic viu.

De mica en mica, la tristesa es va anar apoderant del cavall que veia els caps tallats, les cames arrencades, els cavalls morts o ferits... Tot d'un plegat, el cavall de la nostra història es va posar a plorar.

Tot seguit alliberant-se del guerrer enmig del camp de batalla, encara tot cobert de sang, va arrencar a córrer a tota brida. Res ni ningú no el podien aturar.

El guerrer va buscar desesperadament el cavall. El va buscar durant trenta-sis dies i trenta-sis nits. Un matí de tardor va arribar a casa de Han Gan.

Sense dir ni hola, va començar: Aquell cavall que em vas donar, ha desaparegut. Que saps on és?

Sí, va respondre Han Gan. Veus aquell quadre? Hi havia pintat cinc cavalls. Un matí, quan em vaig despertar, n'hi havia sis.

El cavall que busques, ara viu dins el meu quadre.

Fi.