29/3/07

Alí Babà i els quaranta lladres. Les mil i una nits. Conte explicat a la Biblioteca el dimecres, 14 de març




Hi havia una vegada dos germans que vivien en un poble de l’antiga Pèrsia. El germà petit, l’Alí Babà, era un humil llenyataire, tenia molt bon cor. El seu germà gran, en Kàssim, era un ric comerciant, però tenia el lleig costum de menysprear els altres. L’Alí anava cada dia a buscar llenya al bosc. Carregava l’ase amb les alforges, la destral i l’esmorzar i s’acomiadava de la la seva família. Un dia era al capdamunt d’un arbre tallant branquillons i va sentir molt soroll sota seu. Parà l’orella a per saber què passava i va veure com un grup de cavallers travessava el bosc parlant i rient de forma grollera. Es fixà una mica i en contà 40, eren armats fins a les dents i portaven alforges plenes d’objectes valuosos. Eren manats per un personatge horrible i lleig, amb cara de molts pocs amics. No calia ser gaire intel·ligent per adonar-se que eren una banda de lladres que tornaven d’haver fet alguna malifeta. S’allunyaren una mica fins que van arribar davant d’una gran roca, moment en què s’aturaren. Aleshores el lladre manaire digué les següents paraules:
-Obre’t, Sèsam!
I la roca es va moure deixant una clariana prou gran perquè hi entressin els lladres, i quan van ser tots a dins, la roca es tancà. Poc després es tornà a obrir i sortiren els 40 lladres allunyant-se cuita-corrents d’aquell lloc. Quan van ser ben lluny, l’Alí baixà de l’arbre i s’apropà fins a la roca. Tot seguit pronuncià les paraules màgiques que havia escoltat del lladregot:
-Obre’t Sèsam!
La roca s’obrí i l’Alí entrà sentint com la roca es tancava darrere seu. Tot seguit descobrí una enorme sala plena de tresors: cofres plens de monedes d’or i d’argent, pedres precioses, catifes gegants, teles de seda de tots els colors, brodats, sacs plens d’espècies, enormes espases, collars, anells i polseres. Mirés on mirés trobava objectes d’enorme valor que el farien ric. Arreplegà tot el que va poder i va sortir de la cova dient les paraules màgiques:
-Obre’t, Sèsam!
Aquell vespre, quan va arribar a casa l’esperaven la seva muller i el seu fill, que es van posar molt contents de saber que eren rics. Des d’aquell dia ja no van passar més gana. L’Alí era molt generós i es va dirigir l’endemà a casa del seu germà per oferir-li un d’aquells objectes valuosos. En Kàssim no s’acabava de creure la història de la roca encantada, però era cobdiciós i volia ser tan ric com l’Alí. Aleshores sortí de casa a buscar el tresor. En ser davant de la roca pronuncià les paraules màgiques:
-Obre’t Sèsam!
Quan la roca es mogué s’endinsà a la cova, que es tancà de seguida. Tot seguit carregà les alforges fins a vessar i es dirigí a la sortida per fugir. En ser davant de la roca pronuncià les següents paraules:
-Obre’t, pardal!
I la porta no s’obrí. Tornà a pronunciar-se:
-Obre’t pebrot!!
I com que no s’obria, es posà tan nerviós que no se’n recordà més de les paraules màgiques:
-Obre’t porquet!!! Obre’t Pepet!!!
Quina va ser la seva mala sort. Els 40 lladres van arribar a la cova després de fer alguna de les seves malifetes. El lladre manaire va obrir la roca amb les paraules correctes i es va posar fet una fúria quan descobrí el pobre Kàssim palplantat enmig de la cova, plorant com una magdalena. Entre tots el van agafar pels peus, el regiraren i sacsejaren com si fos una baldufa i li van fer cantar el nom de la persona que li havia ensenyat el camí cap a la cova. En dir-los el nom d’Alí Babà i la casa on vivia, el lladre manaire va pensar en la forma de recuperar la part del tresor que estava en mans de l’Alí. Va fer lligar de mans i peus en Kàssim i després va amagar la resta de lladres en bótes de vi fent veure que eren plenes. Carregà les bótes en una caravana d’ases i es disfressà de comerciant. Volia enganyar l’Alí fent veure que viatjava molt lluny i buscant lloc on poder passar la nit.
Així va ser com aquella nit l’Alí, preocupat perquè el seu germà no havia arribat, va rebre la visita del fals comerciant. El convidà a passar i dormir a casa seva. Aleshores va descarregar les bótes dels ases, i s’adonà que pesaven molt. Les contà i li donà 39 més el comerciant. Va fer un copet en una d’elles i va sentir com el lladre que era dins gemegava del mal que li feia estar dins d’aquell lloc tan estret. En aquell moment s’adonà que el comerciant era el lladre manaire i el volia ensarronar.
I com va acabar el conte? Amb l’ajuda dels assistents a l’Hora del conte ho sabrem.