Quan una cinematografia nacional se centra en temes socials de forma reiterada acostuma a ser símptoma de que els mitjans de comunicació del país no fan la seva feina de manera adequada. Els problemes que més afecten la població necessiten d'un espai d'exposició i debat, tradicionalment la premsa, ràdio i televisió; quan aquests mitjans, sigui per motius polítics, ideològics o econòmics els eviten, el cinema ve a suplir la mancança.
Més informació
http://bibliotecavirtual.diba.cat/cinema/recorreguts-cinematografics/d-aixo-no-es-parla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada